Teoria del cable

La teoria clàssica del cable utilitza models matemàtics per calcular el corrent elèctric (i la tensió que l'acompanya) al llarg de les neurites passives, particularment les dendrites que reben entrades sinàptiques en diferents llocs i moments. Les estimacions es fan modelant dendrites i axons com a cilindres composts per segments amb capacitats. ${\displaystyle c_{m}}$ i resistències ${\displaystyle r_{m}}$ combinats en paral·lel (vegeu la figura 1). La capacitat d'una fibra neuronal es produeix perquè les forces electroestàtiques actuen a través de la bicapa lipídica molt prima (vegeu la figura 2). La resistència en sèrie al llarg de la fibra ${\displaystyle r_{l}}$ es deu a la important resistència de l'axoplasma al moviment de la càrrega elèctrica.^[1]